René Descartes va viure un període de la humanitat considerat com a un moment crític en el qual destacava la ruptura de la Cristiandat per la Reforma i la Contrareforma. Entre tota aquesta revolta aquest matemàtic i filòsof francés va rebre una educació basada en la religió catòlica rebuda en el col.legi jesuïta de La Flèche.No obstant la decepció que sentia per la formació rebuda, Descartes no va dubtar mai de la fe, de les Sagrades Escriptures i de la Teologia afirmant que " es precís creure que hi ha un Deu perquè aixi ho expliquen les Sagrades Escriptures, i, d' altra banda, es precís creure les Sagrades Escriptures perquè venen de un Deu. En quant a aquesta afirmació del filósof ens resulta una pregunta. Doncs, com Descartes va arribar a la idea de que era Deu qui otorgava la fe? Perquè el filòsof creia aço? Si fora el propi Descartes el que contestara, la resposta seria clara: perquè Deu li havia donat la fe. Però amb aquesta resposta es clavava en un cercle concèntric i viciós que ell mateix havia creat, doncs aquestos plantejaments es mostraven absurds en front a tot el pensament del filòsof.
Quan va escriure el Discurs del Mètode l'influència religiosa assolida a la seua infancia el van portar a oblidar una de les característiques principals del mètode: no acceptar res que no fora absolutament evident, com les suposades "veritats revelades". Una de les afirmacions que el filòsof tenia molt present era la convicció de que Deu l´havia elegit per a que dedicara tota la seua atenció a la busca de la veritat absoluta. En aquesta obra, Descartes va sotmetre al dubte metódic el valor de les veritats matemàtiques i religioses. Perquè? Doncs la resposta està en les paraules por i temor, temor a la Inquisició, i temor a les crítiques d'amics del mon del clero, que opinaven que les veritats de la Religió i la Teologia no podien posar-se en dubte en ningun cas.Aquesta actitud del filòsof francés, de no frivolitzar el valor de la Teologia es va mantindre durant la resta de la seua vida, per aquesta raó, es va criticar d'ell el fet de no seguir la norma de dubtar e tot allò que no done una imatge clara d'aconseguir un coneixement sòlid. Inclòs més darrerament es va referir a la Teologia afirmant que les veritats revelades estan per damunt de la nostra intel.ligència, donant per alt el fet de no saber com havia arribat a la autenticitat d'aquelles veritats.
Mireia Lafuente
Blanca Escorihuela
