
No obstant la decepció que sentia per la formació rebuda, Descartes no va dubtar mai de la fe, de les Sagrades Escriptures i de la Teologia afirmant que " es precís creure que hi ha un Deu perquè aixi ho expliquen les Sagrades Escriptures, i, d' altra banda, es precís creure les Sagrades Escriptures perquè venen de un Deu. En quant a aquesta afirmació del filósof ens resulta una pregunta. Doncs, com Descartes va arribar a la idea de que era Deu qui otorgava la fe? Perquè el filòsof creia aço? Si fora el propi Descartes el que contestara, la resposta seria clara: perquè Deu li havia donat la fe. Però amb aquesta resposta es clavava en un cercle concèntric i viciós que ell mateix havia creat, doncs aquestos plantejaments es mostraven absurds en front a tot el pensament del filòsof.

Aquesta actitud del filòsof francés, de no frivolitzar el valor de la Teologia es va mantindre durant la resta de la seua vida, per aquesta raó, es va criticar d'ell el fet de no seguir la norma de dubtar e tot allò que no done una imatge clara d'aconseguir un coneixement sòlid. Inclòs més darrerament es va referir a la Teologia afirmant que les veritats revelades estan per damunt de la nostra intel.ligència, donant per alt el fet de no saber com havia arribat a la autenticitat d'aquelles veritats.
Mireia Lafuente
Blanca Escorihuela